Aquí penjo la cronica de la participació dels Runners on line a la Duatló de Núria d´ahir diumenge 26 de setembre de 2010. Cronica feta pel nostre company David Moreno:
A les 5:15 varem quedar en Manel, l´ Inda, Miquel, Dani, D. Penas, D. Escudero i jo mateix al tennis per anar fer la Duatló Nuria Queralbs, la cursa començava a les 8:00 i per arribar- hi havia un bon troç.
Arrivem encara de nit, i fa un fred terrible, el cotxe marca 2.5º C sort que a la poca estona de iniciar la cursa sortia un sol radiant que ens va arreglar el dia.
Per variar, em deixo les bambes de BTT (ja es la segona vegada en cursa!) però per sort en David Escudero tenia uns "acoples" de plàstic en els pedals Shimano que em van salvar la vida al montar-los als meus pedals.
A la sortida de la cursa, en Dani veu que te la roda punxada, només quedaven 3 minuts per sortir, i tots ens varem cordinar rotllo F1 a cambiar la roda. Pum! surt tothom i nosaltres encara muntant i apunt d´inflar. Finalment acabem i sortim jo calcul-lo que 5 minuts darrera els últims. Penso ara caldrà apretar mes i a recuperar tot el temps possible.
Sortim en grup però a poc ens comencem a dividir en sub grups jo vaig tirant al meu ritme. La pujada es pista normal, però amb bastanta pedra i gent per a tot arreu per adelantar, aixó a mi em motiva molt.
Un cop realitzats els 11 km de BTT i fer la transició faig una parada al avituallament menjo o taronges i vec tot el que puc ja que no porto cap bidó. Començo trotant i veig que la gent només camina, es clar comença una forta pujada fins al Puigmal que ens fan figa fins i tot les cames. El vent em gela la cara, sort del tallavent que porto.
Passada ja la creu, en el cim del Puigmal, passem a l´altre banda i trobo un altre petit avituallament on agafo el "botijo" de plàstic ple d´Aquarius per sacià la meva sed, menjo dos trocets de barreta de xocolata i tiro cap a vall que la penya ja m´està passant a tota bufa. Estic flipant amb la baixada que la intento corre però pràcticament la esquio, del que patina el terreny humit inclus havia neu en petites zones. Em fan bastant mal els quadriceps i deixo que els mes "pros" em passin, ja accelerarè quan trobi menys desnivell. Aquest 14 km de cursa per alta muntanya trancorren de pujada, baixada i passant per Nuria (on trobo un altre avituallament). Són interminables aquests 14 km i durissims, estic apunt d´ostiar-me varies vegades per cansament i entrevancades amb arrels i pedres.
Finalment arribo a la bici em prenc uns quants gots d´aquarius i coca cola algún troç de platan i surto a agafar la bici.
La baixada són els mateixos 11 km de pujada però ara de baixada i els faig en 15 minuts. Expectacular vaig a uns 60 km/h aprox, estic patint per la llengua i les dents que no paren de repicar en tota la baixada, l´adrenalina em surt per la pell que guapo!! fins que trobo un tiu tot sagnant amb la Creu Roja i em fan reduir, aquí ja m´acolloneixo i reduixo un pel, però aixó ja es el final i aviat arriba la meta. Mentres estic fent uns estiraments arriban l´Inda, seguits d´en Manel , Miquel, Dani (que entran aquest tres junts) i més tard entrarà en D. Escudero i D. Penas. Els temps son correlativament: 3:57 / 4:32 / 4:34 / 4:34 / 4:34 / 5:16 / 5:28
Cursa molt recomenable, algo salvatge aixó sí però molt guapa i uns paissatges increibles. Al final un bon avituallament amb coca, llonganissa, formatge, beguda i mes.
Ens regalen un polo i un Buff Salomon, tot molt guapo. Inclús unes colonies del Zara, jejeje.
Fotos no en tenim... llàstima!
