El nostre company David Moreno va completar dissabte una nova gesta personal al acabar en el lloc 62è la prova Cavalls del Vent amb un temps total de 14h 24m 22s.
Aquí tenim la cronica en primera persona:
El passat dissabte 2 d’octubre vaig participar per primera vegada la gran cursa de muntanya Cavalls del Vent, que consta de 85 Km i 6.098 metres de desnivell positiu. Sortida a Bagà.
Va ser un dia gloriós per a mi, tot i que els meus companys no van poder assistir-hi, vaig tindre la oportunitat de veure a la família Burgada (la família d´ en Killian) i de donar-li la mà a en Killian en persona com sortir darrera d´ ell a uns quants metres, quina sensació amb aquella música èpica, corren darrera d´ en Killian, tenia la pell de gallina.
La cursa, en si, es molt dura. La veritat es que esperava que fos bastant més fàcil que la Carros de Foc i si que ho es potser a nivell de dificultat, però ho acabes pagant degut a la llarga distància de 85 km contra els 60 aprox. de Carros.
Vaig tenir de tot... caigudes per roques, intentant repelar amb una corda... entrebancs, fred, mareig per l’alçada, cames molt cansades.
Es la primera vegada que tiro tant de ajudes externes com el Vitanadh de Laboratoris Vitae, que em van aixecar l’ànim abans, durant i a l’acabar la cursa, i la crema Perkinsdol per recuperar-me després, conduir i dormir.
Els primers 50 km van ser duríssims i pràcticament no tirava de cames, estaven molt cansades. També tenia les mans tant inflades que no podia amb la meva ànima fins ben passats els 50 i pico quilometres on em vaig ajuntar amb un antic company de l´ Extrem en Joan Pera i vaig seguir com podia el seu ritme, un pel alt per el meu rendiment però bé. Cap els 70 quilometres ja volava, i varem acabar la proba junts amb un temps final de 14 hores 24 minuts posició 62 de la general.
Els paisatges son preciosos, naturals i salvatges. Caigudes d’aigua, rierols roques, empedrats, vaques i cavalls per a tot arreu. Un paradís al costat de casa, tothom que li agradi la muntanya l’hauria de fer.
Al acabar la cursa, cap a les 24:00 h de la nit vaig menjar uns bons macarrons a la Bolonyesa, que em van oferir a la arribada del pavelló, xocolata i coca... i més coses que no diré que sinó hi ha qui em diu: ets un golafre! ;)
Per baixar amb el cotxe, vaig requerir de mig tub de crema Perkinsdol per poder canviar les marxes del cotxe. Els genolls m’esclataven literalment, va ser posar-me la crema i desaparèixer gradualment les molèsties, així vaig arribar cap a les 2:00 a caseta, dutxeta, més cremeta Perkinsdol, que del fred que em va agafar les cames vaig tindre que dormir amb mitjons d’hivern jejeje.
Ah! I a l’endemà em vaig aixecar a les 7:30 h per acompanyar als meus meravellosos companys d’equip dels Runner´s Online a la mitja marató de Sant Cugat, varem fer-la tranquil·lament per que s’estrenaven amb aquesta distància les encantadores Inma, Anita, i Gemma, varem acabar-la en 2:18. Felicitats noies!
Salut i km´s,
D.Brown
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada