dimarts, 27 d’octubre del 2009

Festa a la Mola

El pas dels corredors del club per la Mola durant la seva participació en la Marató de Sant Llorenç es va convertir en una festa gràcies al suport que van donar els companys de l´equip: Dolors, Montse, David i Josep....


Perruques, bocines, bon ambient i un gran avituallament es el que ens van preparar aquests companys de l´equip...

"We have a team"

Gràcies a tots vosaltres per el suport¡¡¡¡¡¡¡¡ i a la nostra reportera incondicional, la Dolors

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Marató de Sant Llorenç 2009


Un total de 5 corredors de l´equip van aconseguir ahir diumenge ser finishers de la 15ena edició de la Marató de Sant llorenç, 1ª edició de la Marató de Catalunya de Muntanya.
Una prova que s´endinsa per el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, amb un traçat molt tècnic amb un desnivell acumulat de 3449m que inclou la pujada al cim de La Mola (1.104 m) a la meitat de la cursa aprox. i el Coll D´eres ( 950m ) entre d´altres. La prova forma part del Circuit Català de Curses de Muntanya, essent la primera cursa d'aquest tipus que s'inclou en el circuit. El resum del perfil de la cursa era el seguent:
Sortida (460 m) - la Creu Vermella (469 m) - Riu Ripoll (430 m) - Les Marines (524 m) - Coll de Palomeres (564 m) - Coll Gavatx (681 m) - Les Arenes (398 m) - Coll de Grua (720 m) - La Mola (1107 m) - Carena del Pagès - Coll d’eres (950 m) - Marquet de les Roques (563 m) - Era ventosa (735 m) - Castell de Pera (667 m) - La Muntada - Arribada (465 m)
Per a tots els corredors que van aconseguir creuar la línea d´arribada era la primera participació en aquesta prova exceptuant el Manel Astals, que participava per segon cop i que va superar el temps de l´any pasat en practicament una hora.
Tots ells van destacar la duresa del circuit i van agraïr especialment el suport que van rebre d´un grup de companys de l´equip que van matinar el diumenge per donar-nos suport a dalt de la mola. Gràcies a la Dolors, a la Montse, al David i al Josep.

ELs 42,470km de la prova van aconseguir acabar-los un total de 168 corredors. Els temps dels nostres van runners van ser:
David Moreno 05:06:05 lloc 51
Inda Escudero 05:08:53 lloc 55
Manel Astals 05:23:34 lloc 81
Marc Sala 05:45:27 lloc 109
Miquel Balalrin 05:45:27 lloc 110

FELICITATS A TOTS ELLS PER AQUEST NOU REPTE ACONSEGUIT!!!!
LINK A LES FOTOS DE LA CURSA:

Runners on line a la Human Race

Gemma Romaguera, Josep Rius i Josep Lujan van parcticipar dissabte dia 24 d´octubre a la Nike+ The Human Race 2009, una cursa de 10 km que es va disputar de manera simultània a 30 ciutats de tot el món, com ara Nova York, Buenos Aires i Roma. A Espanya es va fer a Tarragona, Madrid, Barcelona, València i San Sebastià.

Destacar la participació de la Gemma després de molts mesos de parón obligat per la seva lesió al turmell i segons ella mateixa amb bones sensacions i sense molesties amb un temps final de 53:00

Tant el Josep Rius com el Presi van millorar les seves marques personals en la distancia de 10 km aconseguint completar el ciucuita mb un temps de 48:13 i 48:32 respectivament.

Enhorabona a tots tres per les marques i per representar al club.

dijous, 22 d’octubre del 2009

David Moreno i David Escudero finishers al Garmin BArcelona Triathlon 2009


Diumenge 18 d´octubre es va disputar el Garmin Barcelona Triathlon amb la participació de més de 1100 atletes a la distancia olímpica: 1500m de natació, 40 km bicicleta i 10 km de cursa. David Moreno i David Escudero van aconseguir ser finishers de la prova acumulant un temps total de 2:19:00 i 2:34:52 respectivament.


Tot i la duresa de la prova de natació degut a les baixes temperatures de l´aigua i les fortes onades que hi havia a la zona de la Mar Bella a les 8 del matí els corredors del club van aconseguir fer la primera prova de natació amb un temps de 30:55 en Moreno, i 35:54 l´Escudero. La prova de ciclisme amb un recorregut de 40 km que donava 3 voltes a un circuit que recorria part de la diagonal i tota la zona del litoral, David Moreno va fer un temps de 1:05:05 i David Escudero un temps total de 1:08:36. FInalment els atletes van completar una cursa de 10km amb un temps de 37:37 i43:59 respectivament.
Els temps totals van ser de 2:19:00 per David Moreno acabant en el lloc 302, i de 2:34:52 per en David EScudero arribant al lloc 740 de la general.
Enhorabona a tots dos i al David Penas per el suport que els va donar durant bona part de la prova.

El proper dia 25 d´Octubre a les 15.40h el Canal 33 emetrà un reportatge de la prova.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Nova versió del video de la sortida dels Runners a Monsitrol

Ja està penjat a Youtube la nova versió del video dels Runners on line de la sortida Sabadell-Monistrol de Calders.
A disfrutar-lo:
http://www.youtube.com/watch?v=Ig4cMLL2QJs

Runners on line a la Mitja de Sant Cugat




3 membres de l´equip van participar el pasat dia 04 d´octubre a la 26ena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat: Montse Carrillo, Miquel Correro i MArc Sala van ser els representants del club en aquesta prova.
Cal destacar que la runner Montse va aconseguir el seu repte personal de participar i acabar la seva priemra mitja marató i ademés baixant de les dues hores.
Tant la Montse com la seva llebre, el Marc van acabar la cursa amb un temps total de 1:56:55 , mentre que el Miquel va superar la seva marca de l´any pasat en més de 7 minuts amb un temps total de 1:41:45, en el que va ser la seva tercera participació en aquesta prova.

Enhorabona a la Montse per el seu nou repte aconseguit i al Miquel per la seva nova marca a Sant Cugat.


Genís Sinca a la cursa de muntanya d'Stockholm


EL nostre company de km i bon amic Genís Sinca va representar-nos el pasat dia 26 de setembre a la mitica cursa de muntanya Lidingoloppet a Stockholm, una cursa de 30 km amb més de 10.000 corredors a la sortida.

El nostre company Genís va fer el recorregut amb un temps final de 2:53:04. Per tal de que pogue viure en primera persona els sentiments i sensacions que va viure el runner Genís us adjunto la seva cronica particular:


Tinc un equip, I have a team

Vaig pensar moltíssim en vosaltres. més del que us imagineu. Durant el circuit al voltant de l'illa de Lidingö, a tocar d'Estocolm, em venien a la ment imatges de vosaltres, el Marc a Alpens (aquell altre calvari), el Manel a Sabadell, els dinars enriolats amb la Gemma, l'Inda, el Penas i el Dani abocats en una font a St. Llorenç, la Dolors animant en plena rambla... moments importants, molt íntims, que en instants de dificultat van aparèixer per empènyer la representació dels Runners on line en aquesta cursa sueca. Per començar, hi corrien 10.000 persones, que anaven sortint en diversos calaixos. el meu era el segon. Però com sempre, em vaig entusiasmar en la sortida (em va tocar amb els kenniates!), i vaig començar-ho a pagar-ho car a partir del quilòmetres 16-17. Els habituallaments eren de luxe (la cursa valia 66 euros); però tot és poc quan comences a defallir. I a partir d'aquell quilòmetre començava l'autèntic circuit, una serra mecànica que pujava i baixava i et buidava les cames. Les pujades no eren dures ni impossibles com les d'Alpens, però el fet de fer-les corrent sense parar et cremava els quàdriceps i notaves que els planxells s'endurien i també començaven les fuetades. Superada la distància de la mitja marató, apareixien els paisatges suecs del Mar Bàltic entre els arbres, la incomparable majestuositat paisatgística d'un país que sembla pintat per un retratista de boscos ferèstcs, ports i lluentors d'aigua gelada. Això t'empenyia a continuar, perquè arribat al km 26 la cursa va ser un autèntic drama. La serra s'accentuava, les pujades s'erigien al teu davant com muntanyes inassolibles i al 27 una noia de la Creu Roja em va fer estirar en una camilla. Em vaig adonar que plorava, desconsoladament. Jo no volia plorar però plorava. M'havia recolzat en un arbre i plorava, de defalliment, de dolor, de ràbia... la impotència de pensar que no podràs acabar. Anava bé de temps però de sobte, un mur, un punt negre a dintre el cap, a les cames, a l'estómac... simplement, no pots seguir. tot s'atura. Estàs acabat. El viatge en avió, els nervis de la feina, un llibre acabat, la noia que t'ha deixat, tot pren una importància crucial que et derrota, t'aclapara... però i ara?, què passarà ara? Com arribaré a l'arribada. he de continuar. Però el cos se t'ha paralitzat sense entendre ben bé perquè. t'asserenes. sents que algú et fa un massatge a les cames (gent simpàtica, els suecs), i després t'aixeques, no saps com, però t'aixeques... representes una samarreta. Te la veus posada, te la mires. Ets tu? runners on line, els meus amics m'empenyen. El Manel no em deixaria pas aturar en aquest punt, només queden 4 quilòmetres, la Gemma em suplicaria que m'aixequés, veig el seu somriure, l'Inda s'erigeix al meu davant com un exemple de tenacitat i força. vull ser com ell! Un tal Xerés i el seu magnífic blog em venen a la memòria. quin exemple. la serenor pseudo-budista del Penas, el David Moreno menjant-se una pizza amb mozzarella, la seva caçadora negra, el Miquel ballant en una discoteca, el Marc passant-me Fouet a St. Llorenç, ensenyant-me el magnífic pis on s'ha instal.lat... segueixo. Alguna cosa m'ha donat ales, he d'acabar. em recupero. Les pujades es fan més fàcils, les cames tornen a respondre, fins i tot agafo un bon ritme. alguna cosa m'ha dona ales. sense adonar-me'n, supero el punt crític, i de sobte, quan les cames tornen a desaparèixer, veig l'arc vermell de l'arribada. faig un llarg sprint, inacabable, pel darrers camps verds i suecs, represento un equip, acoto el cap, veig Runners on line i quan el torno a aixecar travesso la meta, a 2:53:04. Camino perdut, esbufegant, pels mateixos camps verds i suecs. uns nens s'ajupen al teu davant, amb unes petites tenalles tallen el xip que t'han col.lacat a la sortida. Són suecs, tot està perfectament programat. "Where are you from?", pregunta un corredor (em fet junts part final del calvari). "Barcelona, I'm from Barcelona", responc. "You are mad -fa ell; em passa un vaset amb coca-cola-. Tu estàs boig". "Has vingut de Barcelona per córrer això?" "Sí", li dic. "sol, has vingut sol?", pregunta. Miro els camps, la gent que segueix arribant, el laberint paisatgístic del recorregut, la petita tragèdia de fa uns minuts, el viatge, tot. "No -li dic-, I have a team, tinc un equip". "


Enhorabona campió