dimarts, 15 de novembre del 2011

XXV Pujada a Montserrat

El CN Terrassa FCV va organitzar el 13 de novembre la tradicional Pujada a Montserrat - Memorial Ramon Bonet, que arriba ja a la vint-i-cinquena edició. La prova va aplegar una vuitantena de participants. Entre els que estàvem i vam córrer el Xesc, el Manel, el Jordi Cava (que alguns coneixeu) i jo mateix.

La XXV Pujada a Montserrat, de 30 quilòmetres de recorregut i d’una duresa considerable.
Sortim a les 8 del matí de les instal·lacions del Natació i arribarà a la Plaça de la Creu del Monestir de Montserrat.
La nit abans a la cursa vam celebrar uns quants dels Runners Online la pujada a la Mola amb el que va provocar el meu lamentable estat de salut a l’endemà després de dormir dos horetes i haver acabat amb uns quants porrons de vi i un de Moscatell jjj. No me’n penedeixo de rés, que consti en acta :).
La sortida va ser per variar a tota hòstia contant amb que el Xesc i en Jordi Cava marcaven el ritme, el Manel i jo darrera aguantant el tipus. La cursa es totalment d’asfalt tot i que hi ha una variant de muntanya, segurament l’any vinent provarem aquesta modalitat.
Cap el quilòmetre 8 pel mig de les nacionals (molt perillós per cert) ja començàvem el Manel i jo a allunyar-nos dels cap de grup que eren els nostres col·legues més uns del C.N Terrassa. Jo anava sentint la son profundament i l’estomac m’estava jugant males passades des de les 5 del matí, jo crec que va ser el all i oli que estava boníssim però que el meu estomac no tolera gaire bé. Cap al quilòmetre 12 el Manel veig que bé fort i a tota bufa, i m’alegro per ell, que pensava que havia punxat... el que estava punxant era jo jjjj. Ara anem per sota de 4 km el quilòmetre una bona estona i finalment em separo d´ ell per anar al “WC”. Com si m’haguessin tret un alien del cos surto com un coet, en uns 5 quilòmetres l’atrapo cap el quilòmetre 20 i ja comencem a pujar la súper pujada a Montserrat per la carretera de corbes un 10 quilòmetre de pujada imparable, en Manel em diu que tiri que ell va concentrat i vol anar al seu ritme com ja ens coneixem i no hi ha problema jo tiro sense pensar m’ho dues vegades i segueixo al meu ritme, varies vegades vaig pensar en caminar una miqueta... però vaig resistir-me i vaig aguantar fins al cim i arribada al Monestir de Montserrat amb un fantàstic temps de 2:28 i entrant el 8è després va arribar el Manel fent el 9è felicitats campió.
En Xesc va fer podi amb un fantàstic temps de 2:16 i el 4art en J. Cava. Felicitats nois, bona cursa.


dilluns, 14 de novembre del 2011

19ena edició de la Cursa del Farell

Representació del club a la Cursa del Farell celebrada ahir diumenge a la població de Caldes de Montbui.
Dolors Puig, Silvia Vaquer, Genís Sinca, Marc Sala i el Carles ( marit de la Silvia ) van ser els 5 corredors que van participar a la Cursa.
900 inscrits, bona hora d´inici ( 10 del matí) i més tenint en compte les poques hores de descans que hàviem tingut després del sopar a La Mola i molt bona temperatura per afrontar una cursa molt consolidada dins les curses de Muntanya.
Els 5 corredors ens vem trobar a les 08.45 a la pl. marcet per anar cap a Caldes: arribada, recollida de dorsals, últims preparatius, lavabo, escalfar deu minutets i tot apunt per la sortida.
El Marc i el Carles van decidir fer la seva cursa individual i la Silvia, Dolors i genís un equip compacte de principi a fi.
El recorregut de la cursa te uns dos primers km d´asfalt per travessar tot el poble i encarar la carretera que ja enllaça amb el camí que puja cap al farell. Fins al km 6 pujada constant amb alguns trams que em recorden la pujada del puig de la creu amb aquelles curves que es fan durilles per el desnivell que et trobes. Al km 6 hi ha l´avituallament, aprofito per agafar el tubet de glucosa per portava, fer un glopet d´aigua i encara un tros de baixada per recuperar i deixar-me anar. Del km 6 al 8 hi ha un tram de pianos de pujades i baixades per encarar després un tram de corriol estret a partir del km 8. En aquest punt comença a ploure amb intensitat i fa que la baixada final desde el km 10 fins a Caldes es converteixi en una pista plena de fang amb rierols que atravessàven el cami i donàven encara més emoció a la ràpida baixada fins a la carretera de caldes per encarar els últims 500 metres d´asfalt trient les últimes forces i avançant encara a 3 corredors.
Al final un temps de 53m54s entrant al lloc 22 absolut de la general amb una mitja per km de 4´05´´. El grupet del Genís, Silvia i Dolors van arribar amb un temps de 1h15m06s molt contents de la cursa i del circuit.
Enhorabona a tots els runners per la cursa.





Sopar a La Mola Runners online

Dissabte a la nit es va fer el sopar anual dels runners a la Mola. La concentració era a les 19.30 al parquing del Tenis Sabadell per agrupar-nos en cotxes i anar fins al pk de Can Robert. Tot i les baixes d´última hora de la Gemma Romaguera que va haver d´anar a l´Hospital per una reacció al.lergica provocada per un aliment ( tonyina ) i de la Gemma Manyosa engripada, al final vàrem ser un grupet d´onze persones per fer la pujada a La Mola.
Dues noves incorporacions, la Júlia i la Sonia varen acompanyar al grup format per el David, Dolors, Genís, Silvia, Eva, Alex, Jordi, Marc i el Toni un amic del David.
A les 20.15 començavem a caminar desde can Robert amb molta tranquilitat, xerrant, rient fent-nos fotos...sense saber que la nostra pujada es convertiria en una petita aventura en aprt degut a la densa boira que ens vem trovar a mitja pujada, després de decidir que triavem el camí no tradicional i pujàvem pel dret. A meitat de pujada el nostre guia David es va saltar alguna marca blava i literalment ens vem perdre.....total que ara recula cap avall, ara tornar a tirar cap amunt, trucadeta al restaurant epr veure si ens podien guiar....però al final la persistencia del david ens va fer trovar el camí i ales 22.00 arribàvem a dalt....Una bona teca, molt de vi i moscatell i després d´una estona agradable amb tots els runners que ens vem reunir cap avall arribant a Can Robert a les 2 de la nit....i l´endemà a alguns ens tocava cursa a Caldes i a Montserrat...
La propera trobada que estem organitzant es un sopar de Cap d´any....












dimarts, 8 de novembre del 2011

Desert Run 2011

Una representació de corredors del club van participar a la prova per etapes Desert Run que es va celebrar l´últim cap de setmana d´octubre. Aquí us deixo la cronica feta pel nostre presi, Josep Lujan:


"Una representació dels Runners OnLine van participar i finalitzar la Desert Run. Per aquells que no la conegueu, la Desert Run es una cursa per etapes, que transcurreix per les zones d’Erfoud i Tombouctou, al sud-est del Marroc, on es trova la coneguda “porta del desert” que és l’inici del desert del Sahara. La cursa està composada per tres etapes en díes consecutius de 15, 21 i 26 km respectivament i aquest cap de setmana de castanyada va cel.lebrar la seva tercera edició amb un total de 80 corredors prenent la sortida de la primera etapa.
  Des del moment de l’arrivada a l’aeroport de Er-Rachidia ja veus que això no será una cursa com les demés. L’expectacular rebuda amb música floclorica local, te i pastes ho confirmen. El trasllat i l’arrivada a l’hotel a Erfoud t’endinsen en el que será una de les aventures més intenses mai viscudes.

La primera etapa té el seu recorregut pels voltants del Kashba Hotel Xaluca (organitzador del viatge). A la sortida tot son cares que trasmeten expectació, alegría, euforia, adrenalina… Sortim! El primer kilómetre ja ens fa veure que això no será fácil. Sembla com córrer per la platja! Vaig un pel ràpid pel que jo había planejat, pero bé. Sortint del primer kilómetre, entrem en una zona on el terra és una mica més dur i permet córrer amb més facilitat. Els següents 12km es passen entre un sol de justicia, un paisatge impresionant i avituallaments cada 4km fins que arrivem a les dunes. 2km de dunes em trenquen les cames. La sorra entra per tot arreu dins les bambes, tot i les polaines que portava. Ja no podía moure els peus dins les bambes i comencen les rampes als bessons. Vaig trigar quasi 15 minuts en fer les dunes i en surtir d’elles, els últims 500m van ser una agonía de rampes continues fins que vaig haver de parar i fer uns estiraments just davant l’arc de meta!. Al final 1,26h. No em queixo, pero tinc unes ampolles als peus que no se si em permetran fer la segona etapa amb garantíes.

Per la tarda ens traslladem a les jaimes en mig del desert des d’on sortirem a l’endemà. Allà espectacular visió de la posta de Sol des de la Gran Duna on arrivem en camell. La temperatura cau en picat i tornem a la jaima. Visita al metge, sopar amb gastronomía local, estoneta mirant embobats l’espectacular cel estrellat i a dormir.

Sortida de la segona etapa. Sembla que la visita al metge m’ha anat bé. No em fan mal els peus pero no em refío dels bessons tot i les fregues de Perskindol. Ens esperen 21 km de res, travessant varios poblats fins arrivar a Tombouctou. Sortim!. Aquesta vegada controlo millor el ritme de carrera, suposso que per la por a les rampes. A cada pas per poblacions, ens acompañen els nens una estoneta. Haig de reconeixer que era molt necessari tenir companyía perque la cursa s’havía estirat molt i estaba pràcticament sol correns, pendent dels senyals per no perdre’m (cosa poc probable perque hi han marques a cada 500m, pero…). També sento una mica de nosequé quan veig que el nen que m’està acompanyant corre amb unes crocs!!

Arrivo al km 17 amb més pena que gloria, molt cansat donat que el terra es mou a sota les bambes a cada trepitjada. Veig un parell de corredors que abandonen la cursa i esperen que els vinguin a buscar. Se m’acopla una nena de no més de 9 anys i m’acompanya durant els 4km que resten. Ha estat el moment més emotiu de tota la cursa. La nena corre amb manoletines, pantaló llarg de roba de pijama i jersey de llana, amés del cap tapat amb el mocador! No m’ho puc creure, no anem precissament caminant pero la nena em mira i somriu continuament fins que, agafats de la ma, arrivem a l’entrada del Kashba Hotel Tombouctou on està la meta. Espectacular rebuda un cop més amb música de Carros de Fuego, aplaudiments, avituallament, etc. No torno a veure la nena. M’hagués agradat agreïr-li la seva companyía i regalar-li la samarreta.

Aquella tarda el cansament fa mella i decidim quedar-nos a l’hotel. Els cuádriceps i els peus ja no son meus i decideixo anar a veure de nou al metge i la fisio. Em faig un massatge per la tarda i descanso fins el sopar.

A l’endemà sortim cap el mig del desert on té la sortida la tercera i última etapa. Aquesta vegada son 26km pel ben mig del desert. Sortim!. El paisatge és impresionant i desolador a l’hora. De seguida veig que será més important la part mental que la física, per acabar. El terra com sempre, es mou a sota les bambes i això afegeix complexitat a la distancia i l’entorn. Al kilometre 4 comença una recta que no deixarem fins el 12 on comença una altra que va fins el 20. Tinc la sensació que no em moc de puesto. El sol cega, em fa mal el cap, prenc l’últim glucosport pero se m’acaven les forces i decideixo caminar una mica. Torno a arrencar i arrivo al km24 on tenim 1km de “camp de patates” que no em permet correr donat el meu estat deplorable pel cansament i la pols. Veig l’oasi on es trova la meta. Falta 1km. Ja es pot córrer de nou. Faig el que puc i arrivo entre vítores, música, aplaudiments, etc de participants i acompanyants. Finisher!!

Al final 6,22h per recorrer 63km de desert. Una experiencia inoblidable i una aventura molt recomenable per qualsevol corredor que vulgui possar-se a prova en un entorn natural i ben diferent del que estem habituats. Una organització que frega la perfecció tant pel que fa a la cursa (Sportravel) com pel que fa al viatge (Xaluca)."

ALBUM FOTOGRÀFIC DE LA DESERT RUN:

Desert Run

Video fotogràfic del viatge per gentilesa de Gemma Manyosa:
http://youtu.be/7MGfOjhyiAs

dijous, 3 de novembre del 2011

Cronica Marató de Muntanya de Sant Llorenç ( 30.10.11 )

Crònica de la participació de 4 membres de l´equip a la 17ena edició de la Marató de Muntanya de Sant Llorenç feta per David Moreno:

Fantástica carrera que transcurre por el Parque Natural de St Llorenç de Savall y sale del mismo pueblo de St Llorenç, sube la Mola, el Marquet y vuelve al mismo pueblo de St Llorenç  después de los 42 km muy duros y unos 3600 metros de desnivel positivo acumulado.

Formamos un magnifico grupo de cuatro corredores con Xesc Teres, Marc Sala, Manel Astals y yo mismo. Como siempre la idea base era la  de ir agrupados durante toda la carrera pero esto ya se sabe es bastante dificil en este tipo de carreras de montaña.

Por mi parte, yo salía con muchas dudas sobre mi estado de forma y recuperación tras la anterior lesión de cintilla y no sabia como se iban a comportar mis piernas durante esta dura prueba. Tras mi primera retirada en Cavalls del Vent y la tendinitis sufrida que me habia obligado a parar durante 25 dias, solo pude rodar 4 días antes de esta prueba.

La  sorpresa fue cuando tras bajar a una velocidad increíble las primeras bajadas saltar a lo Killian y los ligamientos y músculos reaccionaron perfectamente, me di cuenta que estaba totalmente recuperado y que tenia literalmente piernas nuevas.

La carrera fue bastante cómoda ya que el tiempo acompañaba en todo momento, no como la anterior edición que llovió tanto. El terreno era blando gracias a las pasadas lluvias. Lo único a tener en cuenta era de no resbalar. Por lo demás niebla, lo que daba un aire más salvaje a la carrera como a mi me gusta.

Sobre media carrera aproximadamente nos empezamos a desagrupar, con lo que tras comentarlo con Xesc, el cual me dijo que quería ir tranquilo para darlo todo en la próxima maraton del Montseny y también quería acompañar a Manel hasta el final, pues que saliera con Marc que iba muy fresco y se merecía una buena carrera.
Así lo hicimos, salimos Marc y yo progresivamente, adelantando corredores y hablando tranquilamente en algunos tramos y en otros apretando fuertemente los dientes, magnifica carrera la de mi compañero que consiguió bajar 45 minutos respecto su anterior misma prueba hace ya 2 años.

Tras muchas piedras, subidas, bajadas y saltos. Llegamos con un tiempo de 5 horas, detrás nuestro llegaban nuestros dos compañeros Xesc y Manel muy contentos también con un tiempo de 5:36´.

Carrera muy recomendable para iniciarse en el mundo del trail running, aunque no  se puede menospreciar por su dureza, es de obligado cumplimiento un buen entrenamiento previo en montaña.



Aquí podeu descarregar el vídeo fet durant la cursa:
http://www.youtube.com/watch?v=AKHch4RXflc&feature=player_embedded