dimarts, 15 de novembre del 2011

XXV Pujada a Montserrat

El CN Terrassa FCV va organitzar el 13 de novembre la tradicional Pujada a Montserrat - Memorial Ramon Bonet, que arriba ja a la vint-i-cinquena edició. La prova va aplegar una vuitantena de participants. Entre els que estàvem i vam córrer el Xesc, el Manel, el Jordi Cava (que alguns coneixeu) i jo mateix.

La XXV Pujada a Montserrat, de 30 quilòmetres de recorregut i d’una duresa considerable.
Sortim a les 8 del matí de les instal·lacions del Natació i arribarà a la Plaça de la Creu del Monestir de Montserrat.
La nit abans a la cursa vam celebrar uns quants dels Runners Online la pujada a la Mola amb el que va provocar el meu lamentable estat de salut a l’endemà després de dormir dos horetes i haver acabat amb uns quants porrons de vi i un de Moscatell jjj. No me’n penedeixo de rés, que consti en acta :).
La sortida va ser per variar a tota hòstia contant amb que el Xesc i en Jordi Cava marcaven el ritme, el Manel i jo darrera aguantant el tipus. La cursa es totalment d’asfalt tot i que hi ha una variant de muntanya, segurament l’any vinent provarem aquesta modalitat.
Cap el quilòmetre 8 pel mig de les nacionals (molt perillós per cert) ja començàvem el Manel i jo a allunyar-nos dels cap de grup que eren els nostres col·legues més uns del C.N Terrassa. Jo anava sentint la son profundament i l’estomac m’estava jugant males passades des de les 5 del matí, jo crec que va ser el all i oli que estava boníssim però que el meu estomac no tolera gaire bé. Cap al quilòmetre 12 el Manel veig que bé fort i a tota bufa, i m’alegro per ell, que pensava que havia punxat... el que estava punxant era jo jjjj. Ara anem per sota de 4 km el quilòmetre una bona estona i finalment em separo d´ ell per anar al “WC”. Com si m’haguessin tret un alien del cos surto com un coet, en uns 5 quilòmetres l’atrapo cap el quilòmetre 20 i ja comencem a pujar la súper pujada a Montserrat per la carretera de corbes un 10 quilòmetre de pujada imparable, en Manel em diu que tiri que ell va concentrat i vol anar al seu ritme com ja ens coneixem i no hi ha problema jo tiro sense pensar m’ho dues vegades i segueixo al meu ritme, varies vegades vaig pensar en caminar una miqueta... però vaig resistir-me i vaig aguantar fins al cim i arribada al Monestir de Montserrat amb un fantàstic temps de 2:28 i entrant el 8è després va arribar el Manel fent el 9è felicitats campió.
En Xesc va fer podi amb un fantàstic temps de 2:16 i el 4art en J. Cava. Felicitats nois, bona cursa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada