"Una representació dels Runners OnLine van participar i finalitzar la Desert Run. Per aquells que no la conegueu, la Desert Run es una cursa per etapes, que transcurreix per les zones d’Erfoud i Tombouctou, al sud-est del Marroc, on es trova la coneguda “porta del desert” que és l’inici del desert del Sahara. La cursa està composada per tres etapes en díes consecutius de 15, 21 i 26 km respectivament i aquest cap de setmana de castanyada va cel.lebrar la seva tercera edició amb un total de 80 corredors prenent la sortida de la primera etapa.
La primera etapa té el seu recorregut pels voltants del Kashba Hotel Xaluca (organitzador del viatge). A la sortida tot son cares que trasmeten expectació, alegría, euforia, adrenalina… Sortim! El primer kilómetre ja ens fa veure que això no será fácil. Sembla com córrer per la platja! Vaig un pel ràpid pel que jo había planejat, pero bé. Sortint del primer kilómetre, entrem en una zona on el terra és una mica més dur i permet córrer amb més facilitat. Els següents 12km es passen entre un sol de justicia, un paisatge impresionant i avituallaments cada 4km fins que arrivem a les dunes. 2km de dunes em trenquen les cames. La sorra entra per tot arreu dins les bambes, tot i les polaines que portava. Ja no podía moure els peus dins les bambes i comencen les rampes als bessons. Vaig trigar quasi 15 minuts en fer les dunes i en surtir d’elles, els últims 500m van ser una agonía de rampes continues fins que vaig haver de parar i fer uns estiraments just davant l’arc de meta!. Al final 1,26h. No em queixo, pero tinc unes ampolles als peus que no se si em permetran fer la segona etapa amb garantíes.
Per la tarda ens traslladem a les jaimes en mig del desert des d’on sortirem a l’endemà. Allà espectacular visió de la posta de Sol des de la Gran Duna on arrivem en camell. La temperatura cau en picat i tornem a la jaima. Visita al metge, sopar amb gastronomía local, estoneta mirant embobats l’espectacular cel estrellat i a dormir.
Sortida de la segona etapa. Sembla que la visita al metge m’ha anat bé. No em fan mal els peus pero no em refío dels bessons tot i les fregues de Perskindol. Ens esperen 21 km de res, travessant varios poblats fins arrivar a Tombouctou. Sortim!. Aquesta vegada controlo millor el ritme de carrera, suposso que per la por a les rampes. A cada pas per poblacions, ens acompañen els nens una estoneta. Haig de reconeixer que era molt necessari tenir companyía perque la cursa s’havía estirat molt i estaba pràcticament sol correns, pendent dels senyals per no perdre’m (cosa poc probable perque hi han marques a cada 500m, pero…). També sento una mica de nosequé quan veig que el nen que m’està acompanyant corre amb unes crocs!!
Arrivo al km 17 amb més pena que gloria, molt cansat donat que el terra es mou a sota les bambes a cada trepitjada. Veig un parell de corredors que abandonen la cursa i esperen que els vinguin a buscar. Se m’acopla una nena de no més de 9 anys i m’acompanya durant els 4km que resten. Ha estat el moment més emotiu de tota la cursa. La nena corre amb manoletines, pantaló llarg de roba de pijama i jersey de llana, amés del cap tapat amb el mocador! No m’ho puc creure, no anem precissament caminant pero la nena em mira i somriu continuament fins que, agafats de la ma, arrivem a l’entrada del Kashba Hotel Tombouctou on està la meta. Espectacular rebuda un cop més amb música de Carros de Fuego, aplaudiments, avituallament, etc. No torno a veure la nena. M’hagués agradat agreïr-li la seva companyía i regalar-li la samarreta.
Aquella tarda el cansament fa mella i decidim quedar-nos a l’hotel. Els cuádriceps i els peus ja no son meus i decideixo anar a veure de nou al metge i la fisio. Em faig un massatge per la tarda i descanso fins el sopar.
A l’endemà sortim cap el mig del desert on té la sortida la tercera i última etapa. Aquesta vegada son 26km pel ben mig del desert. Sortim!. El paisatge és impresionant i desolador a l’hora. De seguida veig que será més important la part mental que la física, per acabar. El terra com sempre, es mou a sota les bambes i això afegeix complexitat a la distancia i l’entorn. Al kilometre 4 comença una recta que no deixarem fins el 12 on comença una altra que va fins el 20. Tinc la sensació que no em moc de puesto. El sol cega, em fa mal el cap, prenc l’últim glucosport pero se m’acaven les forces i decideixo caminar una mica. Torno a arrencar i arrivo al km24 on tenim 1km de “camp de patates” que no em permet correr donat el meu estat deplorable pel cansament i la pols. Veig l’oasi on es trova la meta. Falta 1km. Ja es pot córrer de nou. Faig el que puc i arrivo entre vítores, música, aplaudiments, etc de participants i acompanyants. Finisher!!
Al final 6,22h per recorrer 63km de desert. Una experiencia inoblidable i una aventura molt recomenable per qualsevol corredor que vulgui possar-se a prova en un entorn natural i ben diferent del que estem habituats. Una organització que frega la perfecció tant pel que fa a la cursa (Sportravel) com pel que fa al viatge (Xaluca)."
ALBUM FOTOGRÀFIC DE LA DESERT RUN:
 |
| Desert Run |
Video fotogràfic del viatge per gentilesa de Gemma Manyosa:
http://youtu.be/7MGfOjhyiAs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada